• Roma

    Amfiteatre romà

  • Prehistòria

    Altamira

  • Egipte

    Piràmides

30 nov 2011

EL MÓN GREC.

Introducció.

La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.
Els grecs s’organitzaven en petites ciutats independents: les polis.
Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per llaços culturals: una mateixa llengua i una mateixa religió.

http://contenidos.educarex.es/mci/2003/47/html/tema7.htm
1.- El naixement del món grec.

1.1.- Espai físic.

La civilització grega es va originar a la Península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu.

El clima era càlid i sec.

Es dedicaven principalment a l’agricultura de l’olivera, la vinya i el blat, a la ramaderia i la pesca. Comerciaven al llarg de tot el Mediterrani.

http://desarrollodelarte.blogspot.com/2010/07/la-cultura-griega.html

1.2.- Una mateixa civilització.

Tot i que vivien en ciutats independents (polis), tenien lligams en comú (llengua, religió...) i se sentien membres d’una mateixa cultura: l’Hèl·lade.


http://otraclasedehistoria.blogspot.com/2010/09/la-polis.html

Eren politeistes, és a dir, hi havia molts déus.

Creien que Zeus era el pare de tots els déus. Creien que els déus habitaven al cim del mont Olimp.


http://jariverareyes.blogspot.com/2011/05/los-dioses-griegos.html
1.3.- Els primers grecs.


Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia, per exemple, als aqueus, el poble micènic, els doris...


2.- Les polis gregues.

Les polis gregues eren formades per una ciutat principal i els pobles i camps del voltant. Totes tenien govern, lleis, moneda i exèrcit propis.


http://www.escuelapedia.com/polis-griega/

Les ciutats tenien una part alta (acròpolis) i una de baixa on se situaven els habitatges i la gran plaça (àgora).


http://historia1-42.blogspot.com/2011/09/las-polis-griegas.html

Les primeres polis tenien un govern oligàrquic, compost per un grup reduït d’aristòcrates (propietaris de terres rics).
El desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania va permetre a molts ciutadans poder comprar un equipament militar i participar en la defensa de la ciutat (HOPLITES)


http://alianzabst.blogspot.com/

Durant el segle VI a.C. reformadors com Soló i Clístenes van anular l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei (democràcia).



3.- Les colonitzacions gregues.


3.1.- Causes de les colonitzacions.

Entre els segles VIII i VI a.C. molts habitants de Grècia emigraren cap a les costes mediterrànies i el mar Negre.


http://apuntes.quijost.com/telocuento_old/web/grecia/colonias.htm
Les causes d’aquestes migracions van ser l’escassetat de terres, la misèria de molts pagesos i la possibilitat de ser esclavitzats pels deutes.

3.2.- L'expansió grega.

Les noves ciutats o polis que es van fundar eren colònies de la ciutat d’origen (metròpolis). Eren independents però tenien forts lligams comercials i culturals amb la metròpolis.


http://apuntes.quijost.com/edad-antigua/
3.3.- Els grecs de la península Ibèrica.


A la Península Ibèrica els grecs fundaren algunes colònies a la costa: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.

El contacte amb els grecs va representar grans avenços per als indígenes: difusió de la vinya i de l’olivera, introducció de la moneda i de l’escriptura, etc.



4.1.- Les institucions democràtiques.


Al segle V a.C. Atenes es va convertir en una democràcia. És a dir, tots els ciutadans participen en la política i estaven protegits per la llei; a canvi, pagaven impostos i defensaven la ciutat.


http://kmila0077myblog.wordpress.com/2010/05/05/democracia-ateniense/

Les institucions principals de la democràcia atenesa eren:


            a.- L’assemblea de ciutadans: votava les lleis i la guerra.
            b.- Els magistrats: dirigien l'exèrcit, aplicaven les lleis i presidien tribunals i actes    religiosos.
            c.- Els tribunals de justícia: jutjaven delictes comuns i de sang.
Només eren ciutadans els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa. Eren els únics que podien participar en la política.

Les dones i els estrangers (metecs) no tenien drets; tampoc no en tenien els esclaus.



5.1.- La victòria sobre els perses.


Al segle V a.C., Atenes va vèncer els perses en les guerres mèdiques. Aquesta victòria li va donar el domini sobre la resta de les polis gregues, de les quals recaptava els impostos.


http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/memnon/Memnon.htm
5.2.- Atenes domina Grècia.

Amb la riquesa acumulada, Atenes es va convertir en una gran ciutat, amb una important activitat cultural, científica i artística.
El dirigent més famós va ser Pèricles.


http://historiamundo.com/?p=2243
5.3.- L'Acròpolis d'Atenes.

L’Acròpolis era un turó on es va construir la primitiva ciutat d’Atenes. Després de les guerres mèdiques, aquest espai es va convertir en un centre religiós.
Atenes, com moltes ciutats gregues, estava emmurallada. Els carrers eren estrets i pudents; no hi havia clavegueres ni sistema de recollida d’escombraries, i l’aigua era escassa.


http://lisiasyeufileto.blogspot.com/2011/06/vida-diaria-en-atenas-la-casa-griega.html
La vida al carrer era molt activa. Els atenesos feien les compres, es trobaven amb els amics o parlaven de política als carrers de la ciutat.


http://perso.wanadoo.es/arielmercader/esparta_y_atenas.htm
Els habitatges podien tenir una o dues plantes. Es construïen amb materials lleugers, com el maó o la tova, reforçats amb bigues de fusta.


http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

La casa atenesa s’organitzava al voltant d’un pati central al qual donaven les diverses habitacions.


http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm
A les cases hi havia una zona reservada a les dones (gineceu) i una altra als homes (andrón).

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm
Els homes eren ciutadans, acudien a l’escola, a l’Àgora i feien, per tant, una vida pública.
Les dones no eren ciutadanes, es quedaven a casa realitzant les tasques domèstiques.


http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html

L'alimentació i el vestit.

La majoria de la població s’alimentava de cereals i pa, i també de formatge, verdures, ous, olives, figues i fruita. Els rics també menjaven carn i peix.


http://www.sofiaoriginals.com/jul617sociedadgriegay7.htm
6.- La Grècia hel·lenística.


6.1.- El regne de Macedònia.

Filip II, rei de Macedònia, dominà al segle V a.C. totes les ciutats gregues, gràcies, entre altres coses, a l’organització del seu exèrcit en falanges, una formació militar de diverses files de soldats a peu amb llances llargues i escuts.


http://www.32rumbos.com/alejandro/ejercito.htm
El seu fill, Alexandre el Gran, el va succeir el 336 a.C. amb tan sols 20 anys, i aconseguí unificar totes les polis per conquerir l’Imperi persa, el gran enemic de Grècia.


http://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Magno
6.2.- L'Imperi d'Alexandre.

Entre els anys 334 i 323 a.C., Alexandre va vèncer els perses i va crear un gran Imperi que s’estenia fins a l’Índia.


Quan va morir Alexandre el Gran, als 33 anys, l’Imperi es va dividir en els anomenats regnes hel·lenístics.
La ciutat d’Alexandria, fundada al delta del Nil l’any 331 a.C., es va convertir en el símbol de la civilització hel·lenística. Tingué una gran biblioteca i un far considerat com una de les meravelles de l’antiguitat.

26 nov 2011

LES FORMES DE LA TERRA

Introducció

Habitualment dividim la Terra en sis continents:

  • Àfrica.
  • Amèrica.
  • Àsia.
  • Europa.
  • Oceania.
  • Antàrtida.


La superfície dels continents presenta relleus variats com planes, altiplans, serralades, valls i depressions. Els oceans banyen els continents i en modelen les costes, amb platges, espadats, golfs... I en mig d’aquestes masses d’aigua hi sorgeixen els arxipèlags o conjunts d’illes.

http://www.e-mapas.com/mapa/Mapamundi/221.htm


1.- La capa externa de la Terra.


1.1.- L'estructura de la Terra.



La Terra es divideix en tres grans capes:

  • El nucli, és la part més interna de la Terra i es divideix en dues parts: el nucli intern i el nucli extern.
  • El mantell, envolta el nucli terrestre. És la capa més gruixuda.
  • L’escorça és la capa externa de la Terra. És molt prima. A l’escorça hi ha els continents i els fons de mars i oceans.



http://www.astrosafor.net/Huygens/2004/50/Planetologia.htm


1.2.- L'escorça terrestre.

A l’escorça es distingeixen les diverses formes del relleu: muntanyes, valls, depressions, planes.
L’Everest és el pic més elevat del nostre planeta, am 8848 metres d’altitud, mentre que la profunditat màxima, d’11022 metres es troba a la fossa de les Mariannes, a l’Oceà Pacífic.
http://geonopia.com/2011/01/24/morfologia-de-la-cara-norte-del-everest/

1.3.- La deriva dels continents.

Les plaques tectòniques són grans blocs de terra que formen l’escorça terrestre.

Les zones de contacte de dues plaques són llocs de gran activitat sísmica, i donen lloc als moviments interns de la Terra: els terratrèmols i els volcans.

2.- Agents interns de la formació del relleu.


El relleu de la Terra canvia contínuament.  Els elements que provoquen aquests canvis reben el nom d’agents.

Els agents interns de la formació del relleu provenen de l’interior de la Terra i causen terratrèmols i volcans.

Un terratrèmol és una sacsejada de l’escorça terrestre. Els punts del terratrèmol són:

a.- L’hipocentre, que és la zona interior de la Terra on s’origina el terratrèmol.
b.- L’epicentre, que és la zona de la superfície terrestre més propera a l’hipocentre.

http://www.azulambientalistas.org/terremotos.html

Les ones sísmiques són les vibracions que produeixen els terratrèmols.

http://www.portalciencia.net/geoloter.html

Un volcà és una esquerda de l’escorça terrestre per la qual puja roca fosa de l’interior de la Terra fins a l’exterior.
http://geografia.laguia2000.com/relieve/el-relieve-volcanico
3.- Agents externs de formació del relleu.

Els agents externs de formació del relleu són: l’aigua, el vent i la vegetació.

L’aigua és el principal agent extern modelador del relleu i actua de maneres diferents:

  • Quan plou amb força, l’aigua desgasta les muntanyes.
  • L’aigua dels torrents i dels rius arrenca i transporta roques i terres, i obre així barrancs i valls.
  • Quan les aigües perden força dipositen els materials, que formen planes i deltes.
  • Quan l’aigua es filtra entre les roques i es glaça, por arribar a trencar-les.

http://teo-geoteo.blogspot.com/
http://sdelbiombo.blogia.com/2008/111601-fotos-para-entender-el-relieve-y-la-erosion.php

http://sdelbiombo.blogia.com/2008/111601-fotos-para-entender-el-relieve-y-la-erosion.php
Les onades, els corrents marins i les marees actuen sobre el litoral desgastant les roques. Els corrents marins acumulen sorres en platges i golfs.

El vent, per la seva part, també modifica el relleu perquè:


  • Desgasta les roques.
  • Transporta petits materials que quan xoquen contra les roques les erosionen.

http://www.dforceblog.com/2008/12/11/que-es-la-erosion-eolica/

La vegetació contribueix a variar el relleu, perquè els arrels, en penetrar al sòl, poden ajudar a trencar les roques.

La vegetació impedeix que l’aigua discorri amb força pels vessants de les muntanyes.


4.- Els continents.

Els continents són grans extensions de terres emergides i separades per les aigües i mars. Al món hi ha sis continents:

  • ÀFRICA. Està separada d’Europa pel Mediterrani i d’Àsia pel mar Roig.
  • AMÈRICA. Es divideix en dos subcontinents: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Aquests dos subcontinents estan units per l’istme d’Amèrica Central.
  • ÀSIA. Forma part d’un gran conjunt de terres que es coneix amb el nom d’Euràsia.
  • EUROPA. És situada a la part occidental d’Euràsia; en realitat, Europa és una gran península d’Àsia.
  • OCEANIA. Està formada per més de deu mil illes repartides per l’oceà Pacífic.
  • ANTÀRTIDA. És un continent glaçat situat al Pol Sud.

http://holak.blogspot.com/2011/02/geografia-divertida.html
5.- El relleu d'Europa.

Europa està envoltada d’oceans i mars. Al nord, l’oceà Glacial Àrtic; al sud, el Mediterrani i a l’oest, l’Atlàntic.

Per l’est els límits d’Europa són difícils de traçar: s’acostuma a dir que els monts Urals i el Caucas separen Europa d’Àsia.

http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/primeroeso/tema5/mapa_fisico_europa.html


En el relleu d’Europa destaquen tres grans conjunts: la Gran Plana Europea, els altiplans i massissos muntanyosos antics i les cadenes de muntanyes joves.
Les costes són retallades amb gran varietat de penínsules i illes.

6.- El relleu d'Espanya.


La Península Ibèrica és situada a l’extrem sud-occidental d’Europa i està delimitada pel mar Cantàbric, l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.

Les costes peninsulars són altes i poc accidentades, i estan interrompudes per golfs, com el del Lleó el de València i el de Cadis.
Només a les ries gallegues les costes són retallades.

El relleu peninsular es caracteritza per una altitud mitjana elevada, pel fet que una part del seu territori està ocupat per un gran altiplà, la Meseta.

El relleu de les illes Balears és molt semblant al de la Península, mentre que el relleu de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.

http://www.turismoporespana.com.ar/mapa-fisico-de-espana/